martes, 30 de octubre de 2012

Nou podi als 21km de Sant Llorenç Savall!


Són les 6 del matí d'un Diumenge fred i ventós. El cel es seré i els carrers buits i silenciosos. Surto de casa mitg endormiscat amb l'esperança i el convenciment que avui serà un gran dia.
 
Sant Llorenç Savall 8:28h. Em trobo ja a la línia de sortida envoltat d'una gran massa de corredors que com jo estan disposats a completar els 21km que té la cursa i amb el menor temps possible. Entre ells destaca la presència de Montse Martinez ( Campioan del Món de Relleus) Mónica Ardid o el corredor del Canovelles Abdeslam el Ouahabi, qui després de 1h 37m, es proclamarà una altre vegada campió indiscutible d'aquesta cursa.
 
Avui corro amb un gran mestre del trail running, amic i company de club, l'Oscar. Qui torna a  estar fi altre cop i pensa donar guerra.
 Estic nerviós i ansiós per que l'home que tinc al costat i  qui manté la pistola amb el braç dret cap  a dalt, apreti el gallet i començi una nova cursa. Una cursa que vindrà marcada per les fortes ratxes de vent i sobretot pel fred.
 
Km5: Primers quilòmetres amb un ritme massa fort i força trencador, amb pujades i baixades i amb la companyia del riu. Els quilòmetres passen volant. L'Oscar ja l'he perdut de vista i decideixo fer la meva cursa. Cada cop em costa més mantenir el ritme i comencen a avançar-me.
 
Km13'5: Em trobo a l'Era Ventosa a 735m d'altitud, punt més alt de la prova. El vent comença a  fer-se present, inclús massa. El fred, em comença a entrar pel cos sense donar-me comte mentre em paro un instant per observar les espectaculars vistes de tota la vall, sense paraules..... Tot i el fred, les sensacions eren força  bones i s'havia d'aprofitar.
 
km 17: Començo a notar-me un petit però continuat dolor al pit. La cara de preocupació se'm esborra a la mateixa vegada que amb els meus propis ulls i mitjançant el pulsometre veig convencut que el cor va bé. Al cap de poc, el que en un principi era un petit dolor, es converteix en un fort  i intens dolor que em fa reduir el ritme considerablament. Començo a patir problemes seriosos per respirar. Per un moment se'm passa pel cap abandonar però si ja he fet més de 3/4 parts de la cursa haig d'acabar si o si. El xiuxiueig del vent acompanyat del soroll dels arbres m'acompanyen els últims quilòmetres. Les cames ja no hi són, no puc més!!
 
Va que això ja està fet! Em giro i veig com dos corredors s'apropen amb l'intenció de  fer-me companyia i fer-me de llebre uns minuts. És d'agaraïr que en moments baixos com aquest, hi hagi gent que t'ajudi i et recolzi.
 
Ja observo las primeres cases del poble. La gent anima i no para d'animar, per fi veig  la meta. Mai havia experimentat quelcom semblant. Les llagrimes se'm escapen dels ulls, sembla que no pugui ser veritat. Miro el rellotge i objectiu complert, 2h 09m 36 seg. Pel que fa a la classificació al final arribo el 108è d'un total de 600 participants. Sorprés em vaig quedar quan vaig veure que havia quedat segon de la meva categoria (sub23). Dia rodó!
 
Al final l'esforç ha valgut la pena i els entrenos estan donant els seus fruits. Ara a continuar entrenant. Pròxima parada Querol! 
Salut companys!;)



domingo, 9 de septiembre de 2012

Cursa Puig de la Tiula 0'12, una cursa per repetir!!

Benvinguts a tots altre cop! Comença una nova temporada atapeïda de novetats, noves curses, nous èxits i moltes sorpreses més.
Aquest diumenge a les 9 del matí a tingut lloc la segona edició de la Cursa Puig de la Tiula 0'12 al municipi de Cubelles coincidint amb la festa de la verema del mateix. M'havia estat entrenant força per aquesta cursa i això es notava tant físicament com psicològicament. Els darrers entrenaments tant pel Pirineu com pel Parc Natural del Garraf, m'havien donat força confiança en mi mateix i també un plus d'optimisme sempre pensant dintre de les meves possibilitats jejej.
La cursa transcorria per un traçat de 13km aproximadament en plena zona boscosa on s'hi amagaven diverses pujades trencadores i un parell de baixades pedregoses i de fort vertigen, de certa dificultat.
La sortida va ser puntual com sol ser habitual en els curses de muntanya. Els primers quilòmetres han estat força ràpids ja que no tenien gaire dificultat i el desnivell era casi nul. Ja en el km 3 les coses canvien ràpidament. Ja no m'avança ningú més i entro en ple corriol amb una notable pendent que et fa ja suar la cansalada. Ja pel km 5, el camí comença a descendir i a ser força més tècnic del que ho era abans. Passo per una tartera curta però divertida i molt tècnica que em fa estar al "loro"en tot moment i continuo ràpidament per un corriol amb algun que altre tobogan. Aquí aprofito per enganxar-me a un altre corredor que com jo perd temps baixant.... Accelerem el ritme considerablement fins a atrapar els de davant. M'acosto ja a la segona forta però curta pujada.
Em trobo ja a més de la meitat de la cursa, les cames comencen a defallir mentre la calor i la xafogor pròpia del més de Setembre, s'incrementa a mesura que passen els quilòmetres. Derrere es queda una de les novetats d'aquest nou traçat, una forta i llarga baixada de ple vertigen!! Grans rocs i pedres escampats sense recolzament combinades amb parets llises de forta pendent.
Estic ja a la tercera i última pujada. Queda poc per finalitzar la cursa i toca treure forces d'on es pot,la primera noia m'està apunt d'atrapar.
Km 10, ja tot es baixada, em noto bé i decideixo incrementar el ritme. Tot i això ja no serveix de res, el de davant el tinc molt lluny i el de darrere ni el veig. Passen els quilòmetres i amb la mateixa tònica. Ara tan sols queda aguantar el ritme i arribar sigui com sigui a meta. Observo al fons entre vinyes un cartell, últim quilòmetre! Per fi, m'acompanya la primera noia cubellenca i per cert del Club Natació Sitges, Tere Aguiló. Ja veig la meta! Entro amb un crono d'1h 12m 58s ocupant la 47na posició d'un total de 200 participants.
Estic força satisfet,Tot i així crec que podia haver-ho fet millor però me'n vaig d'aquesta cursa aprenent una cosa molt important que ha de saber tot esportista, si es vol estar al davant s'ha d'entrenar i deixar-se d'històries, no hi ha secret, o s'entrena o s'entrena.
 
Ahh, també cal felicitar tant a l' organització que com l'any passat han estat impacables com  al sitgetà Dani Serra, atleta que ha entrat en segona posició! Enharabona megacrak!!;)
Bé gent!, em despedeixo de vosaltres amb una frase que sempre recordaré, espero que continueu seguint-me ja que ben aviat podreu llegir la següent crònica! Salut i km!!!;))
No es tracta de ser el més ràpid, de ser el mé gran o de ser el més fort. Es tracta de ser nosaltres mateixos.

viernes, 22 de junio de 2012

Kumunpaca 012!


El diumenge passat va tenir lloc la primera edició de la Kumunpaca a Sant Sadurní d'Anoia. Em trobava aquest cop juntament amb l'Òscar, un company i amic corredor en una cursa força trencadora de 17'5km per muntanya, amb 460m de desnivell i caracteritzada per les famoses vinyes del Penedès. Els primers 10km eren de pujada progressiva i després ja en teoria era tot baixada.

La cursa va començava puntual. Primers kms força planers. M'ho prenc en calma, em noto bé, i em situo a una bona posició. Tot i així, guardo forces ja que falta molt i no vull punxar com em passa en les curses per asfalt.L'Òscar ja m'ha passat, vaya màkina... Tot  canvià al arribar al km 7. Les cames no em responen, em noto carregat i la forta calor comença a fer acte de presència. Comença el patiment. Últims kms en pujada per una zona boscosa i ombrosa, s'agraeix. Em trobo al pas  pel km 11, toca baixada. Em noto fort i baixo tant ràpid com puc per corriols força tècnics i més tard per camins de terra força amples. Em noto segur a la baixada, més que en els entrenaments. Miro si bé algú per redera, els tinc lluny. De sobte ensopego i caic al terra. Buahh ja hi tornem a ser. Per sort, sol és una pelada de genoll. M'aixeco ràpidament i continuo el descens, els tinc a sobre.

Km 14'5, acabo de passar el tercer i últim avituallament. Em serveix per netejar-me la ferida i remullar-me tot el cap. No puc més, tinc ganes d'acabar, em noto cansat i marejat. La calor comença a ser acusada i es veu reflectit als rostres dels altres corredors. M'animo a mi mateix a la mateixa vegada que em passa per davant el meu company. Però que fa aquest aquí? Ja ha acabat? M’explica que ell i una colla s'havien perdut en el km 10 i havien fet dos kms de més. Aquestes coses passen... Tot i així, cal dir que estava molt ben marcada, almenys jo no em vaig perdre jejej. Últims quilòmetres de patiment i última pujada, aquesta si que no m'he l’esperava. Al final arribo a meta amb un crono d'1h i 39 min 22seg i en una bona 60na posició. Satisfet en general, bona organització, bons avituallaments, bon recorregut, bon paisatge i bona companyia. L'any que ve intentaré repetir. Ara toca entrenar dur, m'espera un juliol amb una cita força important, Amb ganes d'olla de Núria! Que tremolin les muntanyes! Salut i km a tothom;)





martes, 12 de junio de 2012

4rta Cançó!

Hola a tots!

Després d'haver corregut i finalitzat amb uns bons 42min 03 seg la cursa de Pineda de Mar, aquest cap de setmana toca la KUMUNPACA 012. Es tracta d'una cursa de muntanya d'un total de 17'5km que transcorren pels voltants del municipi de Sant Sadurní de Noia. Us aniré informant. Salut i potes!

Us deixo amb una altra cançó! A disfrutar;) Gasss

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=4yYlH_p_4ic

martes, 5 de junio de 2012

Cursa 10km Vilanova G.

Ja estava preparat per una altra cita, els 10km de Vilanova i la Geltrú. Per ser la primera edició deunidó la gent i el nivell que hi havia. Per mi, era una nova oprtunitat per intentar baixar dels 41' 25seg aconseguits als 10 de la Llagosta.

La cursa va sortir puntual. Aquesta consistia aquest cop en recórrer part del passeig de Vilanova en dues voltes de 5km( port inclòs). El cel estava tapat, en l'escalfament previ havia estat plovent sense parar amb una certa intensitat. Tot i així en el transcurs de la cursa no va caure ni una gota. Ni la pluja ni els núvols ajudaven a fer desaparéixer aquella intenasa xafogor que et feia jugar males passades en moments baixos de la competició.

Primers metres de la cursa, surto més conservador i amb més mentalitat que a Calafell, tot i això els nervis i la motivació em fan sortir a 3'35m/km. Els 2 primers kilómetres els passo per sota de 4m/km. Em noto bé, les cames em responen amb plena normalitat, tot i així la xafogor comença a ser acusada. Veig els primers, ja tornen. Vaya makinas, Dani Serra, Albert Pascual, Alex C entre d'altres lideren el grup capdaventer.

Primera volta completada, 5km recorreguts. Els passo amb un crono de 20'37. Els km passen i les cames començen a fallar. Intento aguantar el ritme però ja no puc, el motor s'em acaba per moments. Sempre el mateix, perquè sempre començo tan ràpid? em pregunto continuament a la mateixa vegada que veig com diferents corredors em van passant .

Som ja el km 7'800m, ja veig el 8 i ja torno a ser jo. Les cames em tornen a funcionar i incremento el ritme progressivament. Ara sóc jo qui avança posicions. Ja queda poc, les forçes em fallen altra vegada, ja es qüestió d'aguantar fins el final. Sisplau que acabi ja!!. Sento crits, cada vegada més forts juntament amb la veu del speaker que cada cop és més forta, ja arribo a meta. Paro el crono i... 42min 32 seg. He aconseguit baixar un minut respecte Calafell però no ha estat suficient per baixar la marca. Al final 115è de la general d'un total de 700 participants i 3r a la meva categoria. Estic força satisfet, tot i que no haver aconseguit el temps que volia fer em desmoralitza un pèl. S'haurà de treballar més.

Viscuda ja una altra experiència en les curses d'asfalt, ja puc dir que les curses de muntanya s'em donen força millor, això no vol dir que les curses d'asfalt hagin deseparegut del meu calendari. La setmana que bé més i millor. Última oprtunitat per fer marca personal a uns 10mil. Això sí, s'haurà de matinar força. Salut i km a tothom!!;)

viernes, 1 de junio de 2012

Nou club de corredors de muntanya!

Vius a Sitges i t'agrada córrer per la muntanya? Vine i forma part del Grup de corredors de muntanya del Centre Excursionista de Sitges!! Nous projectes, nous reptes i noves il·lusions t'estan esperant. Junts tot es possible! + info a http://excsitges.wordpress.com/2012/06/01/nou-grup-de-curses-de-muntanya/
Salut i km! Gooo;)

jueves, 31 de mayo de 2012

Tot apunt pels 10km de Vilanova!

S'acosta l'hora de la veritat, aquest diumenge els 10km de Vilanova. Penúltim intent per intentar fer marca personal en aquesta distància i la penúltima cursa que faré per asfalt. Aquest Estiu estarà caracteritzat per noves curses totes elles per muntanya i nous reptes i objectius. S'acosta un Estiu ple de novetats i sorpreses! Amb ganesss

Us deixo una cançó per motivar-vos per aquest finde! Salut i km;)
Ahh i sort a tots els "Bastionerus" els bastions us espera!

lunes, 28 de mayo de 2012

Novetats!

Arribant ja a l'estiu, us escric per informar-vos que a partir d'aquesta setmana penjaré en aquest blog la millor música motivadora i ideal per les curses tant d'asfalt com de muntanya. També dir que aquesta setmana toca tornar a competir. En aquest cas per asfalt als 10 km de Vilanova. S'intentarà batre el crono obtingut als 10 de la Llagosta (41'25s)

 Aquesta setmana l'encetem amb aquesta cançó! Espero que us agradi.
Gassss

sábado, 19 de mayo de 2012

Cursa Pujada Tibidabo 2012 Salomon Team Júnior!

El dia es presentava força ennovulat amb algunes gotes però sense importància. Eren les 8:59 i tots els participants júniors ja estaven a la línia de sortida per encarar els prop de 5km amb 300m de desnivell positiu que tenia el traçat. Cursa en la qual tenia com a punt d'arribada el Tibidabo i en la qual començava amb una forta pujada i amb un fort pendent. La penya no corre sino que vola! Sortida ràpidíssima i com no amb empentes! El meu plà era no "suiccidar-me" a la primera pujada sinò reservar-me pel tram final( el més dur). Així ho he fet!Tot i així els nervis i les empentes m'han fet sortir a 3'09m/km. Veig com els primers s'em envan a mesura que passen els metres. Em fonc i em deprimeixo a la pmateixa vegada .Ja no tenia res a fer. Tot i això intento avançar posicions.
Km 3'8: Em trobo bé, els km passen i cada cop responc millor, vaig de menys a més. Intento ajuntar-me a un grupet i aguantar el ritme. Última pujada. Em trobo força sencer i decideixo fer un canvi de ritme a la pujada final, em quedo sol. Encaro els últims metres dins del recinte del parc esprintant de valent i mirant enredere per si s'em acosta algú. Miro el crono i... 28'56s. No sé si està bé o malament ja que en aquesta cursa no anava a fer cap mena de marca i el temps em donava igual però el que sé és que  és una de les primeres curses que acabo amb més bones sensacions i més sencer. Començo a enperanoiarme pensant possibles hipòtesis. Serà que per fi m'he sabut regular o putser no ho he donat tot? En fi, cursa acabada i 28è júnior. Tot és experiencia.. Cal dir que la cursa era de 5km i s'em ha quedat una mica curta ja que estic acostumat a fer-ne 10 com a mínim. Tot i així, gran cursa i bona organització! Felicitar també els campions, s'ho mareixen.
Ara a preparar els 10km de Vilanova i la Crono Farra. S'acosta l'estiu i això significa més temps per  entrenar i nous reptes i objectius. Fins la propera! Salut i km!

domingo, 22 de abril de 2012

Crónica Cursa Talaia 2012!

Benvinguts de nou!

Avui s'ha disputat la cursa tant esperada per mi i per els corredors que representaven els diferents clubs per disputar-se el podi del campionat de Catalunya per Clubs a Vilanova.
Eren les 9:30 del matí, el cel estava força tapat però no massa amenaçador,m'esperaven 23km durs de muntanya amb un alt nivell pel que fa a corredors. Corredors com Just Sociats o Javi Delgado hi eren presents. Era la primera mitja marató de muntanya que disputava i no sabia com m'aniria degut a la llargada.
La sortida ha sigut ràpidissima, com una sortida de 10km. Em plantejo afluixar el ritme i situar-me amb un grupet i començar agafar un ritme còmode. Comença la pujada, em trobo bé, decideixo apretar. S'acosta una baixada tècnica, la por m'entre el cos, des de que em vaig obrir la mà a la cursa de Campdevànol que no baixo en tanta seguretat i rapidesa com ho feia abans. Un parell de corredors més experimentats em passen com una bala. Els torno a avançar a la pujada. Aquest paper ha sigut durant tota la cursa( pujada forta, baixada massa lenta). Tot i això, estic tornant a baixar amb certa ràpidesa enn alguns trams no tant tècnics.
Km 12. Em communiquen que vaig primer pel que fa a la meva categoria, em noto bé i decideixo incrementar una mica més el ritme. Els km passen i les cames començen a fer figa. Ni l'aigua ni els gels fan efecte. Comença la veritable cursa, les cames començen a desapareìxer i donen lloc al "cocu". Última pujada, torno a notar-me fort, m'enganxo amb una parella del club borges trail i em deixo dur durant tota la baixada. S'acosta el final de la cursa, últim repetxó. Avanço dues persones. El final em trobo un company i amic que m'ajuda durant els últims metres. Miro el rellotge, 2h 16min. Estic satisfet, gran cursa amb una gran organització i un gran ambient. Cursa molt guapa on he après forçes coses sobre l'àmbit de les curses de muntanya i he pogut tornar a veure corredors que feia temps que no veia.
 Tinc pressa, haig de marxar. Encara no està disponible la classificació per categories així que em dirigeixo a un dels organitzadors. Em communica que he quedat segon,  em faig creus. Si des del km 12 anava liderant la categoria. Em quedo patrificat, desmotivat i amb l'espina clavada. Arribo a casa i veig un comentari, surt la classificació junior. L'obroo i... surtuu primer! No entenc res de res, prime em diuen que vaigr primer, després segon i ara primer? Una experiència més. En tot cas motivat pel gran temps que he fet i les sensacions obtingudes després de finalitzar una cusra d'aquestes característiques tant exigents. Ara a seguirr entrenant i a per la pròxima. Salut i km!!;)

viernes, 20 de abril de 2012

Després de pujar al podi a la primera edició de la SQM XTrail 2012, aquest cap de setmana torno a competir a Vilanova. L'any passat vaig córrer la curta(11km). Aquest any intentaré fer i acabar la llarga (22km) que aquest any s'ha consolidat comla cursa  del campionat de Catalunya per clubs, així que el nivell sera força alt. La Talaia 2012 serà la cursa de muntanya més llarga que hauré fet de moment, s'haurà de veure com responen les cames i el coco. Amb ganes de disfrutar al màxim, intentar lluitar per pujaraltre cop al pod a la categoria Júnior, fer un bon paper a la cursa i fer un bon temps. Això sí, la motivació de correr amb alguns dels grans especialistes de les curses de muntanya no m'ha la treu ningú . Més info aviat! Salut! 

lunes, 19 de marzo de 2012

Hola de nou.

Després d'un llarg temps sense escriure al blog ho torno a fer per fer-vos saber que la cursa del margalló que es celebrava a Olivella per aquestes dates s'ha anul·lat per causes que desconec encara. És una llàstima perdre curses com aquesta però en fi... de la mateixa manera que hi ha curses que desapareixen del calendari n'hi han que es formen gràcies a gent que mostra gran intrerèss per aquestes fent així que s'incrementi la pràctica d'aquest esport a tota Catalunya. N'és el cas de la QXtrail de Sant Quintí de Mediona, una cursa nova de la qual consta de poc més de 16km per muntanya. Espero participar i lluitar per les primeres places.

Salut i km!

miércoles, 22 de febrero de 2012

Crònica 1a edició Campdevànol 15km

Cursa gèlida la que es va celebrar el diumenge 19 a Campdevànol. Tot i així, els -3º que marcava el termòmetre del cotxe no van impedir donar el tret de sortida a la primera edició d'aquesta cursa de 15'5km tots per muntanya on van participar un total de 115 corredors de totes les edats. La cursa va sortir puntual i ràpidament es va formar el primer grup de corredors més forts i experimentats que suposadament lluitarien per les primeres places. Jo em vaig mantenir a redere a un ritme constant i sense afluixar juntament amb un grup de cinc o sis corredors que m'ajudaven a no despenjar-me i aguantar les fortes pujades que hi havien als primers kilòmetres de cursa. Del kilòmetre 1 fins el 7 va ser tot  pujada, corriols i més corriols que et feien passar per uns paratges fàntastics i inolvidables fins arribar a la ermita de Sant Pere d'Auria, situada en un prat tot gebrat i gelat on encara es podian observar restes de clapes de neu que es conservaven als llocs més obacs. A partir d'aquí, el paissatge va canviar, dels corriols als prats i camps gebrats. Aquí va ser on vaig quedar-me sol com un mussol i vaig anar tirant com podia. Les pujades no eren massa fortes però les baixades eren molt perilloses i tècniques, tant perilloses que en una d'aquestes vaig anar avall. Per sort ja faltava molt poc per arribar a meta. Em feia mal a tot arreu i la mà esquerre em sortia sang sense parar. Nomès volia arribar a meta aviat. Ja no em notava les cames, estava tant cansat que no va ser fins a l'hospital de Campdevànol que em vaig donar compte que m'havia fet un fort trau a la mà esquerre i em van haver de posar sis punts.
Per la meva opinió va ser una de les millors curses que he corregut mai ja sigui per el paissatge i l'entorn on es corra com les sensacions que n'extreus després d'haver finalitzat en una bona posició. Al final 37è de 115 i l'any que bé intentaré repetir i intentar no caure'm! Ara a descansar i a oblidar-se un temps de les curses. La trompada que m'he fet, m'ha fet descartar la cursa del pic de l'àliga que tenia lloc a Canyelles. Així doncs, la propera serà la Cursa del Margalló que es celebrarà a Olivella el 18 de Març! Com no també per muntanya. Fins aviat!!!

lunes, 6 de febrero de 2012

45 Cros Sant Pau 2012

Dia fred i serè el que es respirava al nucli de Sant Pere de Ribes, poble situat a la comarca del Garraf. El diumenge 5 de febrer tenia lloc el 45è cros de Sant Pau en el qual es pujava i es baixava  el cim del Montgrós, una de les muntanyes més elevades de Sant Pere. ( 359,2m)
Era el 2n any que corria en aquest cros. Cada any es pot observar com hi ha més gent que  s'inicia i participa tot  gaudint d'aquest esport tant fantàstic i sà com són les curses de muntanya.
El meu objectiu principal era intentar fer marca personal i intentar quedar en una satisfactòria posició.
La cursa es presentava marcada per el fred intens combinant amb alguns cops forts de vent que t'incrementaven a la mateixa vegada la sensació de fredor. Els pocs més de 250 atletes ja estavem sitauats a la línia de sortida.
La cursa va començar mitja hora més trad a causa de l'increment sobtat del nombre de participants que volien prendre part d'aquest cros. Ni jo ni l'organització ens ho esperavem.

 Vaig començar un pèl ràpid per tal de situar-me en un bon lloc per poder enfilar la forta pujada en bones condicions però tot conservador ja que era una pujada força dura i feixuga en el qual el cocu era el que manava. La pujada se'm va fer eterna, veia les antenes del Montgrós i no arribava mai. Vaig haver de caminar algun tros a causa del cansament que ja portava acumulat, però de seguida em vaig adonar que el que havia de ser un petit troç caminant per tal de recueprar forçes es  va convertir en minuts caminant. De sobte veig que la primera dona em passa, i penso, no puc fallar, haig de continuar corrent costi el que costi. Torno a córrer intentant seguir la primera noia i sense adonarme'n arribo a dalt de tot. Com l'any passat, no vaig  tenir temps d'observar les magnífiques vistes que es veuen des de dalt del cim. Neccessito aigua, veig l'avituallament. Agafo una empolla d'aigua. Merda, esta gelada! No em venen ganes de veure, tan sols un glop i llestos, en be una forta i llarga baixada i no puc permetre que m'agafi qualsevol flato. La baixada no corro, volo! els arbres em passen com llamps, la gent m'anima i em creixo a la mateixa vegada que incremento les passes i la velocitat. Avanço la primera noia i seguidament vaig a la caça d'un parell de corredors que tenia a davant a uns 200 metres de distància. Em noto bé, les cames em tornen a respondre perfectament  i no baixo el ritme. M'enganxo a ells i em deixo portar. Començen els fregs a fregs, ara t'avanço jo, ara tu, ara ell i així successivament fins arribar a les vinyes. Miro el crono, 1hora justa. Un dels dos corredors fa un canvi de ritme  i se'n va com un coet. Em decideixo a intentar perseguir-lo però les forçes ja no són com las que eran avans i decideixo ajuntar-me altre cop a l'altre corredor. Veig Sant Pere, ara em toca a mi! trec les forçes d'on puc i faig un fort canvi de ritme. Encaro els últims metres de cursa sol com un mussol. Les cames ja no poden més, cada cop vaig més lent. Veig l'arribada! Miro enrere, s'em acosten. Apreto les dents, apreto les mans, tanco els ulls, no puc més. Sentu el caliu i els crits de la gent, ja sóc a meta. Miro al rellotge tot satisfet per veure el temps que he fet tot  esbufegant i tossint sense parar. M'entren ganes de vomitar. Em faliciten alguns corredors per la cursa que he fet. Estic content, miro el rellotge i.... 1h 08min ( 5min menys que l'any passat). Un altre cop objectiu aconseguit, ara ha esperar la classificació!

Ja tinc ganes de tornar a competir, de tornar a córrer i sentir el patiment i sobretot donar més guerra! La próxima serà a Campdevanol (Ripollès) Plogui, nevi, faci fred, faci calor, res em pararà! Salut i km!

lunes, 16 de enero de 2012

Gran Cursa!!

El diumenge passat es va celebrar la esperada XXIX edició de la mitja marató i la I edició de 10km de Sitges. Més de 4600 participants van pendre part a aquesta gran cursa que cada cop es va consolidant com una de les mitjes maratons més prestigioses de Catalunya. La cursa va sortir força puntual. Aquest cop, després d'estar-me forçes dies rumiant si me'strenaria a la mitja o faria una altra cursa de 10k finalment vaig acabar decantant-me per els 10k ja que és una distància que s'em dona força bé tot i que m'agrada més les curses de més resistència i més quilòmetres. Vaig sortir força enrederit. Veient l'aglomeració de la gent als primers metres de la cursa, vaig haver de drivlar i esquivar gran part de la cursa ja que volia fer marca personal i no em podia permetre el luxe a anar darrere de tot. Vaig estar tot el recorregut avançant gent i això em motivava i em feia tirar endevant i augmentar el ritme encara més. Els primers quilòmetres van ser un pèl aborrits però quan es va arribar el centre del nucli urbà, lloc on les forçes s'et començaven a acabar, el caliu de la gent i els crits d'ànim barrejats dels forts aplaudiments d'un gràn públic al cap de la Vila, et donaven un plus de motivació i et feien oblidar del cansament i dels  kilòmetres que portaves acumulats a les teves cames. Al final vaig arribar molt satisfet amb un crono de 42min 10seg establint una gran marca personal que m'ha fet motivar per els pròxims objectius i a sobre arribant en una boníssima 75ena posició d'un total de 1246 participants arribats a meta en la mateixa distància. La pena, més ben dit, ràbia,  ha sigut quan avui m'han comunicat que havia estat 4rt en la categoria local a tan sols 37 seg del 3r d'un total de 35 atletes sitgetans que havien pres part d'aquesta nova i excitosa cursa. El pròxim objectiu i pròpera cursa serà el 5 de Febrer a Sant Pere de Ribes on tindrà lloc el Cros del Montgrós, cursa força dura de 13km on es culmina el pic del Montgrós, pic amb unes vistes impressionants de 365metres d'alçada. El meu objectiu, aquest cop és intentar acostar-me a la hora i cinc minuts. L'any passat ja hi vaig participar on vaig acabar força petat amb un temps de 1h 13min. Esperem fer marca! Allà serà la primera cursa de muntanya de l'any i serà el lloc on estrenaré les noves bambes salomon speed cross 3!!! Amb ganessssss!!! Salut ifins la propera.

jueves, 12 de enero de 2012

JA LA TENIM AQUÍ!!!!!

Benvolguts a tots i a totes! Després de fer una gran marca en la sansilvestre de cunit ( 19min 32 seg) millor marca personal en els 5km, ja fa dies que me'stic entrenant per els 10km de Sitges. Ja fa setmanes  que espero que arribi aquest moment. Córrer una cursa a casa (Sitges) no sempre és possible i menys en aquests temps que corren. El meu objectiu es intentar fer un bon paper com a sitgetà i intentar fer marca personal als 10km. Si es pot i les forçes m'ho permeten, també intentar lluitar per les primeres places locals.Fina aviat! gasssssss