domingo, 9 de septiembre de 2012

Cursa Puig de la Tiula 0'12, una cursa per repetir!!

Benvinguts a tots altre cop! Comença una nova temporada atapeïda de novetats, noves curses, nous èxits i moltes sorpreses més.
Aquest diumenge a les 9 del matí a tingut lloc la segona edició de la Cursa Puig de la Tiula 0'12 al municipi de Cubelles coincidint amb la festa de la verema del mateix. M'havia estat entrenant força per aquesta cursa i això es notava tant físicament com psicològicament. Els darrers entrenaments tant pel Pirineu com pel Parc Natural del Garraf, m'havien donat força confiança en mi mateix i també un plus d'optimisme sempre pensant dintre de les meves possibilitats jejej.
La cursa transcorria per un traçat de 13km aproximadament en plena zona boscosa on s'hi amagaven diverses pujades trencadores i un parell de baixades pedregoses i de fort vertigen, de certa dificultat.
La sortida va ser puntual com sol ser habitual en els curses de muntanya. Els primers quilòmetres han estat força ràpids ja que no tenien gaire dificultat i el desnivell era casi nul. Ja en el km 3 les coses canvien ràpidament. Ja no m'avança ningú més i entro en ple corriol amb una notable pendent que et fa ja suar la cansalada. Ja pel km 5, el camí comença a descendir i a ser força més tècnic del que ho era abans. Passo per una tartera curta però divertida i molt tècnica que em fa estar al "loro"en tot moment i continuo ràpidament per un corriol amb algun que altre tobogan. Aquí aprofito per enganxar-me a un altre corredor que com jo perd temps baixant.... Accelerem el ritme considerablement fins a atrapar els de davant. M'acosto ja a la segona forta però curta pujada.
Em trobo ja a més de la meitat de la cursa, les cames comencen a defallir mentre la calor i la xafogor pròpia del més de Setembre, s'incrementa a mesura que passen els quilòmetres. Derrere es queda una de les novetats d'aquest nou traçat, una forta i llarga baixada de ple vertigen!! Grans rocs i pedres escampats sense recolzament combinades amb parets llises de forta pendent.
Estic ja a la tercera i última pujada. Queda poc per finalitzar la cursa i toca treure forces d'on es pot,la primera noia m'està apunt d'atrapar.
Km 10, ja tot es baixada, em noto bé i decideixo incrementar el ritme. Tot i això ja no serveix de res, el de davant el tinc molt lluny i el de darrere ni el veig. Passen els quilòmetres i amb la mateixa tònica. Ara tan sols queda aguantar el ritme i arribar sigui com sigui a meta. Observo al fons entre vinyes un cartell, últim quilòmetre! Per fi, m'acompanya la primera noia cubellenca i per cert del Club Natació Sitges, Tere Aguiló. Ja veig la meta! Entro amb un crono d'1h 12m 58s ocupant la 47na posició d'un total de 200 participants.
Estic força satisfet,Tot i així crec que podia haver-ho fet millor però me'n vaig d'aquesta cursa aprenent una cosa molt important que ha de saber tot esportista, si es vol estar al davant s'ha d'entrenar i deixar-se d'històries, no hi ha secret, o s'entrena o s'entrena.
 
Ahh, també cal felicitar tant a l' organització que com l'any passat han estat impacables com  al sitgetà Dani Serra, atleta que ha entrat en segona posició! Enharabona megacrak!!;)
Bé gent!, em despedeixo de vosaltres amb una frase que sempre recordaré, espero que continueu seguint-me ja que ben aviat podreu llegir la següent crònica! Salut i km!!!;))
No es tracta de ser el més ràpid, de ser el mé gran o de ser el més fort. Es tracta de ser nosaltres mateixos.