martes, 2 de julio de 2013

SkyRace Vilaller

Després d'haver matinat i haver dormit només 5 horetes ens disposem a escalfar juntament amb els primers rajos de sol. L'ambient és fresc però assolellat.
Ens esperen per davant 21kms d'autèntica muntanya marcats pel dur ascens al Pic de Comadelo (2250m) passant pels pobles de Montanuy, Castanesa, Ginast per finalitzar posteriorment a la localitat de Vilaller, punt d'nici de la cursa.
 Comença la cursa! Primers metres a ritme d'infart. Els nervis i els neguitejos marxen ràpidament mentre enfilo camí cap a Montanuy. Les presses ni em deixen veure'l i continuo pujant pel mig d'un bosc de densa vegetació. Les vistes comencen a ser espectaculars. A roda d'un altre corredor arribo a Castanesa (1500m) Em paro un minut per hidratar-me i reposar forces mentre veig com els primers ja enfilen cap al cim. Comença un dur i llarg ascens fins arribar al Pic de Comadelo, punt culminant de la prova. Pujo acompanyat d'en Jordi, company d'equip. El cos comença a fer figa i ja arribats als 2000m a falta de 250D+ començo a trobar-me força malament, el cos em diu prou. Decideixo afluixar i mirar al voltant, estic rodejat d'infinits i escarpats  cims encara amb congestes de neu. Al fons a la dreta, Ginast.
Per fi arribo a dalt, km13, allà aprofito per veure i descansar mentre veig com en Jordi  comença ja  el vertiginós i trencador descens fins a Ginast.  Ja iniciant la baixada, m'entren ganes de vomitar. Decideixo afluixar el ritme. Per un moment se'm acudeix fer marxa enrere i abandonar. Però jo sóc tossut  i així que continuo baixant a poc a poc això si camp a través. La gent comença a passar-me mentre jo en prou feines puc moure les cames. Es quan decideixo deixar de pensar en posicions i temps i disfrutar del paisatge, S'ha d'arribar a meta sigui com sigui.
km18. Arribo a Ginast molt tocat de cames i psicològicament. Ja només em queden dos kilòmetres i força planers. Se'm fan eterns. La gent anima sense parar, alguna cosa em diu que m'acosto a Vilaller. Després de gairebé 3hores arribo a meta amb una pàjara considerable. Objectiu aconseguit!
Al final no ha sigut com m'esperava però content d'haver acabat una altra cursa, una cursa duríssima i guapa a la vegada on les vistes s'ho valen. L'any que bé repetirem.
Felicitar al Jordi qui va fer un carrerón i també al Rafel qui també va acabar malgrat també haver patit molt.
Next objective: Olla de Núria! Haurem d'entrenar i de valent.... Salut i muntanya!!!;)