El
diumenge passat va tenir lloc la primera edició de la Kumunpaca a
Sant Sadurní d'Anoia. Em trobava aquest cop juntament amb l'Òscar,
un company i amic corredor en una cursa força trencadora de 17'5km
per muntanya, amb 460m de desnivell i caracteritzada per les famoses
vinyes del Penedès. Els primers 10km eren de pujada progressiva i
després ja en teoria era tot baixada.
La
cursa va començava puntual. Primers kms força planers. M'ho prenc
en calma, em noto bé, i em situo a una bona posició. Tot i així,
guardo forces ja que falta molt i no vull punxar com em passa en les
curses per asfalt.L'Òscar ja m'ha
passat, vaya màkina... Tot canvià al arribar al km 7. Les
cames no em responen, em noto carregat i la forta calor comença a
fer acte de presència. Comença el patiment. Últims kms en pujada
per una zona boscosa i ombrosa, s'agraeix. Em trobo al pas pel
km 11, toca baixada. Em noto fort i baixo tant ràpid com puc per
corriols força tècnics i més tard per camins de terra força
amples. Em noto segur a la baixada, més que en els entrenaments.
Miro si bé algú per redera, els tinc lluny. De sobte ensopego i
caic al terra. Buahh ja hi tornem a ser. Per sort, sol és una pelada
de genoll. M'aixeco ràpidament i continuo el descens, els tinc a
sobre.
Km
14'5, acabo de passar el tercer i últim avituallament. Em serveix
per netejar-me la ferida i remullar-me tot el cap. No puc més, tinc
ganes d'acabar, em noto cansat i marejat. La calor comença a ser
acusada i es veu reflectit als rostres dels altres corredors. M'animo
a mi mateix a la mateixa vegada que em passa per davant el meu
company. Però que fa aquest aquí? Ja ha acabat? M’explica que ell
i una colla s'havien perdut en el km 10 i havien fet dos kms de més.
Aquestes coses passen... Tot i així, cal dir que estava molt ben
marcada, almenys jo no em vaig perdre jejej. Últims quilòmetres de
patiment i última pujada, aquesta si que no m'he l’esperava. Al
final arribo a meta amb un crono d'1h i 39 min 22seg i en una bona
60na posició. Satisfet en general, bona organització, bons
avituallaments, bon recorregut, bon paisatge i bona companyia. L'any
que ve intentaré repetir. Ara toca entrenar dur, m'espera un juliol
amb una cita força important, Amb ganes d'olla de Núria! Que
tremolin les muntanyes! Salut i km a tothom;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario