viernes, 22 de junio de 2012

Kumunpaca 012!


El diumenge passat va tenir lloc la primera edició de la Kumunpaca a Sant Sadurní d'Anoia. Em trobava aquest cop juntament amb l'Òscar, un company i amic corredor en una cursa força trencadora de 17'5km per muntanya, amb 460m de desnivell i caracteritzada per les famoses vinyes del Penedès. Els primers 10km eren de pujada progressiva i després ja en teoria era tot baixada.

La cursa va començava puntual. Primers kms força planers. M'ho prenc en calma, em noto bé, i em situo a una bona posició. Tot i així, guardo forces ja que falta molt i no vull punxar com em passa en les curses per asfalt.L'Òscar ja m'ha passat, vaya màkina... Tot  canvià al arribar al km 7. Les cames no em responen, em noto carregat i la forta calor comença a fer acte de presència. Comença el patiment. Últims kms en pujada per una zona boscosa i ombrosa, s'agraeix. Em trobo al pas  pel km 11, toca baixada. Em noto fort i baixo tant ràpid com puc per corriols força tècnics i més tard per camins de terra força amples. Em noto segur a la baixada, més que en els entrenaments. Miro si bé algú per redera, els tinc lluny. De sobte ensopego i caic al terra. Buahh ja hi tornem a ser. Per sort, sol és una pelada de genoll. M'aixeco ràpidament i continuo el descens, els tinc a sobre.

Km 14'5, acabo de passar el tercer i últim avituallament. Em serveix per netejar-me la ferida i remullar-me tot el cap. No puc més, tinc ganes d'acabar, em noto cansat i marejat. La calor comença a ser acusada i es veu reflectit als rostres dels altres corredors. M'animo a mi mateix a la mateixa vegada que em passa per davant el meu company. Però que fa aquest aquí? Ja ha acabat? M’explica que ell i una colla s'havien perdut en el km 10 i havien fet dos kms de més. Aquestes coses passen... Tot i així, cal dir que estava molt ben marcada, almenys jo no em vaig perdre jejej. Últims quilòmetres de patiment i última pujada, aquesta si que no m'he l’esperava. Al final arribo a meta amb un crono d'1h i 39 min 22seg i en una bona 60na posició. Satisfet en general, bona organització, bons avituallaments, bon recorregut, bon paisatge i bona companyia. L'any que ve intentaré repetir. Ara toca entrenar dur, m'espera un juliol amb una cita força important, Amb ganes d'olla de Núria! Que tremolin les muntanyes! Salut i km a tothom;)





No hay comentarios:

Publicar un comentario