martes, 14 de enero de 2014

Cursa 2 Turons de Moià

5:30h del matí. És hora de llevar-se. Encara mitg endormiscat acabo de preparar-me la motxilla. Mentrestant a fora,n'hi ha que encara segueixen de festa, la meva per sort, encara ha de començar.
 
En poc més de 1h 25m arribo a Premià de Mar. Allà m'espera el Fede, comapany d'estudis i ara també de fatigues. Les sensacions d'aquests últims dies no han estat les d'esperar però les ganes de tornar a córrer han pogut més que la confusió, una confusió que a l'hora de la veritat només porta problemes i més problemes.
 
Amb puntualitat, arribem a Moià. Allà tenim temps de recollir dorsals i fer la ja coneguda rutina de tot runner. Els nervis comencen a apoderar-se del meu cos. Sense poder fer res, em moc amunt i avall, d'un costat a l'altra, només queden 10 minuts, 10 minuts  per tornar a gaudir del trailrunning i aquest cop amb gent de la talla de Gerard Morales(buff). Alguns riuen, altres amb el rostre seriós i desafiant, es limiten a observar els que serán els seus rivals mentre que els darrers observen el rellotge impacients per sortir.
Això és el trailrunning, un esport on guanya un mateix, on l'escència de la pròpia muntanya i l'amistat difuminen l'autèntica competivitat. Potser ha sigut aquesta escència la que ha fet que renunciés a córrer la Mitja del meu poble.
 
La cursa ja ha començat. Alguna cosa em diu que avui tornarem a patir, i es que el ritme que estem portant es superior al habitual. La cua de corredors comença a estirar-se a mesura que passen els kms . Em trobo bé, les cames tiren i puc mantenir un ritme constant.
km8'5, acabem de deixar una forta però curta pujada. La boira segueix espessa i persistent creant així un entorn idílic i un pel fantasmagòric, així qui no corre?.... Al fons comença a intuïr-se un tímid sol que atrapat per la boira sembla no tenir sortida.
 
Últim km. Després d'una divertida i entretinguda baixada, aconsegueixo atrapar al corredor de davant. El miro, em mira, el passo i em passa....el segueixo, el torno a pasar... Això sembla el joc del gat i la rata. Darrera baixada asfaltada pels carrers de Moià. Apreto punys, tanco ulls i arribo a meta amb uns bons 58'!  Molt satisfet pel resultat obtingut i sobretot per les sensacions. Sembla que poc a poc tornem a donar guerra. Poc després arriba el meu company qui també fa una gran cursa.
 
Un tall de coca, xocolata calenta, caldo aneto i visita inesperada dels meus tiets!.Bona combinació per posar fi a una cursa diferent, una cursa ràpida però amb un ambient inmillorable.
 
Des d'aquí vull donar molts ànims al company d'equip Juan qui el van agredir. Recuperate pronto crak!!;)