martes, 30 de octubre de 2012

Nou podi als 21km de Sant Llorenç Savall!


Són les 6 del matí d'un Diumenge fred i ventós. El cel es seré i els carrers buits i silenciosos. Surto de casa mitg endormiscat amb l'esperança i el convenciment que avui serà un gran dia.
 
Sant Llorenç Savall 8:28h. Em trobo ja a la línia de sortida envoltat d'una gran massa de corredors que com jo estan disposats a completar els 21km que té la cursa i amb el menor temps possible. Entre ells destaca la presència de Montse Martinez ( Campioan del Món de Relleus) Mónica Ardid o el corredor del Canovelles Abdeslam el Ouahabi, qui després de 1h 37m, es proclamarà una altre vegada campió indiscutible d'aquesta cursa.
 
Avui corro amb un gran mestre del trail running, amic i company de club, l'Oscar. Qui torna a  estar fi altre cop i pensa donar guerra.
 Estic nerviós i ansiós per que l'home que tinc al costat i  qui manté la pistola amb el braç dret cap  a dalt, apreti el gallet i començi una nova cursa. Una cursa que vindrà marcada per les fortes ratxes de vent i sobretot pel fred.
 
Km5: Primers quilòmetres amb un ritme massa fort i força trencador, amb pujades i baixades i amb la companyia del riu. Els quilòmetres passen volant. L'Oscar ja l'he perdut de vista i decideixo fer la meva cursa. Cada cop em costa més mantenir el ritme i comencen a avançar-me.
 
Km13'5: Em trobo a l'Era Ventosa a 735m d'altitud, punt més alt de la prova. El vent comença a  fer-se present, inclús massa. El fred, em comença a entrar pel cos sense donar-me comte mentre em paro un instant per observar les espectaculars vistes de tota la vall, sense paraules..... Tot i el fred, les sensacions eren força  bones i s'havia d'aprofitar.
 
km 17: Començo a notar-me un petit però continuat dolor al pit. La cara de preocupació se'm esborra a la mateixa vegada que amb els meus propis ulls i mitjançant el pulsometre veig convencut que el cor va bé. Al cap de poc, el que en un principi era un petit dolor, es converteix en un fort  i intens dolor que em fa reduir el ritme considerablament. Començo a patir problemes seriosos per respirar. Per un moment se'm passa pel cap abandonar però si ja he fet més de 3/4 parts de la cursa haig d'acabar si o si. El xiuxiueig del vent acompanyat del soroll dels arbres m'acompanyen els últims quilòmetres. Les cames ja no hi són, no puc més!!
 
Va que això ja està fet! Em giro i veig com dos corredors s'apropen amb l'intenció de  fer-me companyia i fer-me de llebre uns minuts. És d'agaraïr que en moments baixos com aquest, hi hagi gent que t'ajudi i et recolzi.
 
Ja observo las primeres cases del poble. La gent anima i no para d'animar, per fi veig  la meta. Mai havia experimentat quelcom semblant. Les llagrimes se'm escapen dels ulls, sembla que no pugui ser veritat. Miro el rellotge i objectiu complert, 2h 09m 36 seg. Pel que fa a la classificació al final arribo el 108è d'un total de 600 participants. Sorprés em vaig quedar quan vaig veure que havia quedat segon de la meva categoria (sub23). Dia rodó!
 
Al final l'esforç ha valgut la pena i els entrenos estan donant els seus fruits. Ara a continuar entrenant. Pròxima parada Querol! 
Salut companys!;)