domingo, 1 de diciembre de 2013

10Km Fenexy de Vilanova

Ahir va tocar desplaçar-se cap a Vilanova G. per participar als 10kms de la Fenexy Night Race, una cursa de dues voltes de 5kms molt ràpida i  plana, ideal per fer marca.
Els últims entrenaments amb l'ajuda del incombustible gran Gàlvez m'havien donat molta  confiança i seguretat i sabia que avui era el dia, el dia de trencar per fi la barrera dels 40'. 
 
Amb els crits del entrenador, els ànims i aplaudiments de la gent ( com si corrés a casa) i el fred que feia en aquell moment van fer que passes el primer 5mil més ràpid del previst completant així la primera volta amb poc més de 19 minuts. Les forces no defallien però començava a tenir dolor al pit esquerre. No se si pel ritme, superior al habitual o pel fred i la humitat que feia, el dolor era cada vegada més fort però ara no podia aturar-me, sabia que tenia l'objectiu a tocar així que va tocar tancar els ulls, apretar les dents i aguantar, aguntar i aguantar.
Al final vaig arribar a meta amb un crono de 38'58  acompanyat del Pau apretant els punys i amb algunes llagrimes als ulls, I es que ahir no vaig plorar per que em vaig fer mal, sinò perque sabia que ho havia aconsegut, sabia que tots els entrenos i tot l'esforç havia valgut la pena.... és el que té aquest esport, a vegades fas un pas enrere però després en fas dos endevant i es que amb esforç, constancia, voluntat, ganes i dedicació res és imposible. 
 
Felicitar els craks del club Dani Serra, Juanma, Victor, Raúl, Antoni, Pau, Oscar, Berta i molts més pel paperàs que van fer ahir.

Feliç d'estar al vostre club i compartir kms i experiències al vostre costat.
 
Pròxim objectiu La Neorural.  Deixem l'asfalt i tornem a la muntanya! 23kms i 1300 D+ ens esperen! Però abans.... prova d'esforç a la clínica Deixeus. Esperem que vagi tot bé i pugui continuar donant guerra per un temps. Gassss

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Quan tot surt bé....Cursa 2cims de Querol.

El dia es desperatava força fresc i tapat al petit nucli de Querol (Alt Camp) Avui es disputava la II edició de la Cursa per muntanya 2 Cims de Querol, una cursa de 17'5kms i 850D+, ràpids, variats i molt entretinguts.
 
A part d'aquesta  gran cursa, avui també tenia lloc la cursa Sarroca, la Marató del Montseny i la Marxa del Garraf entre d'altres, que un cop més, fan constancia de que aquest esport va a més i sembla no tenir fi.
 
La cursa va sortir puntual i més ràpida del que m'esperava. Primers kms en pujada molt corribles però molt durs direcció cap al primer cim.
Seguint les indicacions del mister per fi arribo a dalt i força sencer. El vent es fa notar i la sensació de fred també.
Acompanyat per l'Ismael (UEC), baixem del pic sense disfrutar massa de les vistes i ens dirigim ja cap al segon cim, el Montagut. A ritme infernal i corrent per una bonica i ample pista passem per el pantà de Montagut i seguidament arribem al segon avituallament. (km10)
Aquí, decideixo parar 10 segons per agafar un tros de plàtan i tirar-me per sobre un vas d'aigua. Vaig molt bé però no vull cap mena d'ensurt.
 
Un cop arribat al segon cim ja tot és baixada. Poc més de 5kms alternant pista i més pista amb corriols curts però intensos fan que amb un no res arribi al km15. La gent no para d'animar  en un punt clau de la cursa i es que ja només queda una última baixada fins al riu i un últim quilòmetre de pujada fins a meta. Per sort aquest any no ha plogut massa per no dir gens i el cabal era molt inferior al de l'any passat.
Suant i de valent, encaro les últimes rampes que semblen no acabar-se mai. Al final arribo a meta amb 1h36m, 13 minuts menys que l'any passat. Molt content pel temps i pel resultat final (18è) quedant 1r de la categoría altre cop.
Sembla que els entrenos i sobretot la constancia  van donant els seus fruits, Cada cop arribem una mica més lluny i això és una bona senyal.
 
Felicitar al crak del Gerard Gil, més fort que mai i donar ànims al amic i rival de curses Jacob, pronto estaras donde te corresponde, dando guerra i disfrutando como lo has hecho siempre!
 
Pròxima parada La Neorural! però abans provarem a la Fenexy! Gasss!!;)


lunes, 21 de octubre de 2013

Marxa Bonesvalls 30kms, més que una simple cursa

Després d'una gran i emotiva actuació a Sitges a la primera edició de la Cursa de la Luna Plena (4rt) contra el càncer, Diumenge vaig desplaçar-me cap a Olesa de Bonesvalls per participar a la segona edició de la Marxa de Bonesvalls. Una cursa de 30kms durs, técnics i molt trencacames els quals transcorren pels bells paratges del Parc Natural del Garraf.

La sortida va ser puntual i molt ràpida. Primers 5kms a bon ritme. Aquest cop em limito a sortir més lent i conservador, la cursa és llarga i ja hi haurà temps per avançar quan faci falta.
Les coses surten tal i com les havia previst i amb un no res ja em situo enfilant camí cap al Puig de la Mola passant el km10 amb molt bones sensacions. Amb mi, un altre corredor amb qui ens hem fet la roda i no hem parat d'avançar corredors i més corredors des del km2.
Un cop dalt del cim, una forta torçada de peu m'impedeix avançar amb comoditat per un llarg i tècnic descens i em fa perdre forces metres amb els de davant.

Després d'un entretingut i divertit corriol arribo al avituallament del km 20. Ja només em queda una última forta pujada. Començo a estar força cansat, més de cap que de cames. Per sort, els altres també ho estan i puc agafar aire.
Els ànims comencen a caure en picat, tinc les cames trinxades, i el corriol pedregós sembla no tenir final... les vistes son espectaculars però en prou feines puc disfrutar-les.

Per fi sento gent, km26, últim avituallament. Em paro un minut per hidratar-me i agafar alguna peça de fruita. Vinga noi que això ja ho tens campió! Els ànims dels organitzadors s'agraeixen i es que aquest cop s'ho han currat i de valent. Trec els últims cartutxos d'allà no se a on.. última baixada curta però técnica, últims 500metres d'asfalt a gass (4'). Ja veig l'arribada,
Per fi! 3h23m, encara no mho crec. Arribar ja era una victòria i ja amb aquest temps encarà ho era més, Al final 47è Absolut de 400p i 1r Sub23. No es pot demanar més, primera cursa "llarga" superada amb éxit. Repetirem.

Felicitar tant en Manel qui va fer una gran cursa, com sempre lluitant per les priemeres posicions com a la crak de la  Monica qui tot i haver caigut va fer 3ra!

I es que BdG i CES... estem separats per diferents colors però units per mateixos sentiments! Sitgetans al poder!;)

martes, 2 de julio de 2013

SkyRace Vilaller

Després d'haver matinat i haver dormit només 5 horetes ens disposem a escalfar juntament amb els primers rajos de sol. L'ambient és fresc però assolellat.
Ens esperen per davant 21kms d'autèntica muntanya marcats pel dur ascens al Pic de Comadelo (2250m) passant pels pobles de Montanuy, Castanesa, Ginast per finalitzar posteriorment a la localitat de Vilaller, punt d'nici de la cursa.
 Comença la cursa! Primers metres a ritme d'infart. Els nervis i els neguitejos marxen ràpidament mentre enfilo camí cap a Montanuy. Les presses ni em deixen veure'l i continuo pujant pel mig d'un bosc de densa vegetació. Les vistes comencen a ser espectaculars. A roda d'un altre corredor arribo a Castanesa (1500m) Em paro un minut per hidratar-me i reposar forces mentre veig com els primers ja enfilen cap al cim. Comença un dur i llarg ascens fins arribar al Pic de Comadelo, punt culminant de la prova. Pujo acompanyat d'en Jordi, company d'equip. El cos comença a fer figa i ja arribats als 2000m a falta de 250D+ començo a trobar-me força malament, el cos em diu prou. Decideixo afluixar i mirar al voltant, estic rodejat d'infinits i escarpats  cims encara amb congestes de neu. Al fons a la dreta, Ginast.
Per fi arribo a dalt, km13, allà aprofito per veure i descansar mentre veig com en Jordi  comença ja  el vertiginós i trencador descens fins a Ginast.  Ja iniciant la baixada, m'entren ganes de vomitar. Decideixo afluixar el ritme. Per un moment se'm acudeix fer marxa enrere i abandonar. Però jo sóc tossut  i així que continuo baixant a poc a poc això si camp a través. La gent comença a passar-me mentre jo en prou feines puc moure les cames. Es quan decideixo deixar de pensar en posicions i temps i disfrutar del paisatge, S'ha d'arribar a meta sigui com sigui.
km18. Arribo a Ginast molt tocat de cames i psicològicament. Ja només em queden dos kilòmetres i força planers. Se'm fan eterns. La gent anima sense parar, alguna cosa em diu que m'acosto a Vilaller. Després de gairebé 3hores arribo a meta amb una pàjara considerable. Objectiu aconseguit!
Al final no ha sigut com m'esperava però content d'haver acabat una altra cursa, una cursa duríssima i guapa a la vegada on les vistes s'ho valen. L'any que bé repetirem.
Felicitar al Jordi qui va fer un carrerón i també al Rafel qui també va acabar malgrat també haver patit molt.
Next objective: Olla de Núria! Haurem d'entrenar i de valent.... Salut i muntanya!!!;)

martes, 4 de junio de 2013

Vida al Blog, almenys un any més.


Tornem a engegar de nou el Blog (últimament mort) i amb més ganes que mai! Tornen les emocions, les sensacions a flor de pell, les vivències i experiències narrades en primera persona i aquest any amb moltes novetats. Aquest Estiu promet i molt!;)
Aviat més info. Salut i muntanya!

Aquest cap de Setmana farem el primer test fort del mes, un 2000m que fa temps que se'm resisteix. Objectiu sumar desnivell. Esperem que surti tot bé. Vamoooos