sábado, 29 de marzo de 2014


A causa d'una inesperada lesió a la ròtula dreta, no  podré disputar la cursa del Margalló. Les sensacions dels últims dies no han estat prou bones i he pres la decisió  de no córre-la.
Tot i així, estarem allí donant suport a la resta de corredors en especial als de l'equip CES i CAVng.
 
Si voleu veure fotos de curses d'arreu de Catalunya i les de demà només heu de donar un magrada a la pàgina.
Ens veiem demà. Salut i moltes fotos!!
 
 

lunes, 10 de marzo de 2014

VI Cursa Pic de l'Àliga, cursa de corredors per corredors

El Diumenge s'aixecava ras i radiant al petit municipi de Canyelles (Garraf). Dia perfecte per córrer, compartir kms i gaudir un cop més de la muntanya.
Avui tocava la ja clàssica cursa del Pic de l'Àliga, una cursa poc reconeguda però amb el seu encant i es que els seus gairabé 17kms durs, tècnics i trencacames amb 860m de desnivell positiu feien delicies als bojos amants de la muntanya.

La cursa va sortir puntual i ràpidament els corredors més experimentats van començar a distanciar-se de forma clara i evident al mateix temps que el corriol es feia més empinat i abrupte.
Apresa la lliçó de l'any passat, em limitava a seguir els passos del crack de'n Juanmi. Savia que ell apretaría com sempre fa a mesura que transcorréssin els minuts així que sense presses però a pas ferm començava a enfilar la primera pujada.
 
Enfilant cap al cim
 
Arribo dalt del cim ben posicionat (top 10). La tartera dels tres partions em fa perdre posicions i es que les baixades malauradament no són el meu fort. La cara que se'm va quedar al veure com baixava la gent era per fotografiar...
 
Intento recuperar segons perduts en  una pista llarga i ample però pedregosa on t'obligava en tot moment a posar tots els sentits. El soroll dels arbres, el cant dels ocells, els batecs del cor, la propia respiració... em sentia com mai m'havia sentit, potser lliure, potser feliç potser un còctel de sentiments que no es poden descriure per si sols però si sentir-los.
 
Els quilòmetres passen i les forces es van esgotant. Em trobo al tallafocs, km 12 aproximadament. Després d'uns kms d'amargura i solitud per la zona de la riera aconsegueixo atrapar els de davant. Les cames em cruixegen mentre segueixo pujant pel tallafocs. El ritme continua sent viu fins al km 14.  Allí és on decideixo parar un minut per reposar forces, hidratar-me i remullar-me. El Sol comença a apretar i el cansament es fa evident.
 
Ja no queda res. Últims quilòmetres en baixada. Les cames ja no tiren. Els ànims de mon pare em donen les darreres forces per arribar a meta. Coixejant a causa d'una caiguda a meitat de cursa però somrient finalitzo la 6na edició d'aquesta gran cursa que un cop més no m'ha decebut i m'ha fet patir però disfrutar d'allò més.
 
Uns segons més tard arriba el company de fatigues Oscar Garcia qui després d'una espectacular remuntada quasi em dona caça.
Felicitar tant al Xevi Guinovart com a la Mercedes Arcos guanyadors d'aquesta edició i donar ànims al  amic i company de curses Jordi P. Per mi tan a les bones com a les males curses seràs un crak.
 
Salut i muntanya!
 
 
Membres del CES, gran club i millors persones