martes, 22 de abril de 2014

Ja estem a Youtube!

Bona nit! Ja em podeu trobar a YouTube! Nou canal on penjaré videos relacionats amb el trailrunning  Una manera diferent d'observar i entendre la natura i l'esport.
Ja podeu subscriure-hos per seguir les novetats que ben aviat aniré penjant!!! Trailrunning, més que un simple esport!  Això promet i molt!! Salut!:)

https://www.youtube.com/channel/UCCzAc7P74xeK209-bXqdu5g/feed

sábado, 29 de marzo de 2014


A causa d'una inesperada lesió a la ròtula dreta, no  podré disputar la cursa del Margalló. Les sensacions dels últims dies no han estat prou bones i he pres la decisió  de no córre-la.
Tot i així, estarem allí donant suport a la resta de corredors en especial als de l'equip CES i CAVng.
 
Si voleu veure fotos de curses d'arreu de Catalunya i les de demà només heu de donar un magrada a la pàgina.
Ens veiem demà. Salut i moltes fotos!!
 
 

lunes, 10 de marzo de 2014

VI Cursa Pic de l'Àliga, cursa de corredors per corredors

El Diumenge s'aixecava ras i radiant al petit municipi de Canyelles (Garraf). Dia perfecte per córrer, compartir kms i gaudir un cop més de la muntanya.
Avui tocava la ja clàssica cursa del Pic de l'Àliga, una cursa poc reconeguda però amb el seu encant i es que els seus gairabé 17kms durs, tècnics i trencacames amb 860m de desnivell positiu feien delicies als bojos amants de la muntanya.

La cursa va sortir puntual i ràpidament els corredors més experimentats van començar a distanciar-se de forma clara i evident al mateix temps que el corriol es feia més empinat i abrupte.
Apresa la lliçó de l'any passat, em limitava a seguir els passos del crack de'n Juanmi. Savia que ell apretaría com sempre fa a mesura que transcorréssin els minuts així que sense presses però a pas ferm començava a enfilar la primera pujada.
 
Enfilant cap al cim
 
Arribo dalt del cim ben posicionat (top 10). La tartera dels tres partions em fa perdre posicions i es que les baixades malauradament no són el meu fort. La cara que se'm va quedar al veure com baixava la gent era per fotografiar...
 
Intento recuperar segons perduts en  una pista llarga i ample però pedregosa on t'obligava en tot moment a posar tots els sentits. El soroll dels arbres, el cant dels ocells, els batecs del cor, la propia respiració... em sentia com mai m'havia sentit, potser lliure, potser feliç potser un còctel de sentiments que no es poden descriure per si sols però si sentir-los.
 
Els quilòmetres passen i les forces es van esgotant. Em trobo al tallafocs, km 12 aproximadament. Després d'uns kms d'amargura i solitud per la zona de la riera aconsegueixo atrapar els de davant. Les cames em cruixegen mentre segueixo pujant pel tallafocs. El ritme continua sent viu fins al km 14.  Allí és on decideixo parar un minut per reposar forces, hidratar-me i remullar-me. El Sol comença a apretar i el cansament es fa evident.
 
Ja no queda res. Últims quilòmetres en baixada. Les cames ja no tiren. Els ànims de mon pare em donen les darreres forces per arribar a meta. Coixejant a causa d'una caiguda a meitat de cursa però somrient finalitzo la 6na edició d'aquesta gran cursa que un cop més no m'ha decebut i m'ha fet patir però disfrutar d'allò més.
 
Uns segons més tard arriba el company de fatigues Oscar Garcia qui després d'una espectacular remuntada quasi em dona caça.
Felicitar tant al Xevi Guinovart com a la Mercedes Arcos guanyadors d'aquesta edició i donar ànims al  amic i company de curses Jordi P. Per mi tan a les bones com a les males curses seràs un crak.
 
Salut i muntanya!
 
 
Membres del CES, gran club i millors persones
 
 
 
 

lunes, 24 de febrero de 2014

Benvinguts a l'infern: Cursa Taymory Marina Trail


Ahir vaig disputar la II edició de la Taymory Marina Trail. Una cursa per muntanya de 24kms i 1500d+ celebrada a la localitat de Premià de Mar.
Veient el track i  conscient de les poques hores que havia pogut dormir sabia que no seria fàcil, però si et poses a pensar i a preguntar-te veuràs que a la vida no hi ha res fàcil, les coses sempre costen lo seu i si no costen res és  que probablement  no valen la pena.
Primers quilòmetres d'asfalt, ritme força còmode (3'45) mantenint-me darrere del cap de cursa el qual es comença a trencar tot just arribats al tram de terra.
Per fi comença el corriol i comença la primera de les sis pujades! Primers kms amb males sensacions, sempre igual...
Porto un ritme massa fort i sé que si segueixo així tard o dora ho acabaré pagant però les ganes de córrer i el paissatge que m'envolta fan que continui a ritme tot baixant per una entretinguda baixada força ràpida.
Ja hem passat el km5 i tornem a enfilar. El Sol comença a apretar i les forces van a més. Començo a trobar-me bé i apreto cada cop més direcció al segon cim. Passo el primer avituallament  sense perdre ni un sol segon i continuo baixant per una pista ample però pedregosa la qual em  fa guanyar metres respecte els perseguidors.
Km 10, continuo pujant per un estret i tècnic corriol amb pendents del 40%. Ara sí que començo a patir i de valent.  Sembla que no sóc l'únic i es que els rostres dels corredors que tinc a davant ho diuen tot.
Arribo al segon avituallament. km15 aprox. Decideixo parar 30 segons comptats i agafar un vas d'aigua i un tros de poma. Acabo de deixar enrere una llarga baixada farcida de trams ben abruptes que m'han deixat els peus destrossats.
No tinc ni temps d'assaborir el tros de poma que ja estic enfilant cap amunt altre cop. Però que cony és això?? Per moments em pregunto on cullons m'he ficat i es que no parem de pujar i baixar sense parar. Començo a tenir una pàjara d'aquelles que fan història. Se'm acaba la bateria i necessito carregar-la de nou. Per sort arribo al darrer avituallament (km19). Les preses, la tensió o potser les ganes d'arribar fan que no pari ni 10 segons.
Començo a quedar-me sol i em prenc en calma l'última de les grans pujades. Ara sí que estic fos. Tinc els genolls destrossats, només vull arribar i recuperar-me per la propera.  
Tram final interminable. El bessó esquerre se'm puja inesperadament. Per sort, ja només queden 2 quilòmetres.
Al final arribo a meta amb un temps de 2h 34m quedant 49è de 550 participants i 3r sub23 tot i no sortir a la classificació.
Una de les curses més  trencadores i dures que he fet mai. Avui he pogut comprobar que sense dolor i esforç no hi ha felicitat.
 
Donar les gràcies a mon pare qui va venir a animar-me i en especial al amic Fede qui em va donar el seu dorsal per poder córrer. Sin ti todo  esto no hubiera sido posible. Gracias crak!!
 

domingo, 16 de febrero de 2014

Nou projecte



Després del passat Cros de Sant Pau (segona cursa de la temporada), tornem  a engegar motors i amb més ganes que mai. Diumenge que ve disputaré la inesperada  Taymory Marina Trail que tindrà lloc al nucli de Premià de Mar. Una cursa nova per mi de 24km aprox i 1500d+! Cursa dura però de ben segur que inolvidable. Això sí, aquest cop tocarà patir i de valent. Gas
 
També comentar que estic treballant amb un nou projecte que de ben segur que ens donarà moltes alegries. Gràcies als qui m'hi estàn ajudant, sense ells no seria el mateix.
 
Salut, kms i muntanya!!!

martes, 14 de enero de 2014

Cursa 2 Turons de Moià

5:30h del matí. És hora de llevar-se. Encara mitg endormiscat acabo de preparar-me la motxilla. Mentrestant a fora,n'hi ha que encara segueixen de festa, la meva per sort, encara ha de començar.
 
En poc més de 1h 25m arribo a Premià de Mar. Allà m'espera el Fede, comapany d'estudis i ara també de fatigues. Les sensacions d'aquests últims dies no han estat les d'esperar però les ganes de tornar a córrer han pogut més que la confusió, una confusió que a l'hora de la veritat només porta problemes i més problemes.
 
Amb puntualitat, arribem a Moià. Allà tenim temps de recollir dorsals i fer la ja coneguda rutina de tot runner. Els nervis comencen a apoderar-se del meu cos. Sense poder fer res, em moc amunt i avall, d'un costat a l'altra, només queden 10 minuts, 10 minuts  per tornar a gaudir del trailrunning i aquest cop amb gent de la talla de Gerard Morales(buff). Alguns riuen, altres amb el rostre seriós i desafiant, es limiten a observar els que serán els seus rivals mentre que els darrers observen el rellotge impacients per sortir.
Això és el trailrunning, un esport on guanya un mateix, on l'escència de la pròpia muntanya i l'amistat difuminen l'autèntica competivitat. Potser ha sigut aquesta escència la que ha fet que renunciés a córrer la Mitja del meu poble.
 
La cursa ja ha començat. Alguna cosa em diu que avui tornarem a patir, i es que el ritme que estem portant es superior al habitual. La cua de corredors comença a estirar-se a mesura que passen els kms . Em trobo bé, les cames tiren i puc mantenir un ritme constant.
km8'5, acabem de deixar una forta però curta pujada. La boira segueix espessa i persistent creant així un entorn idílic i un pel fantasmagòric, així qui no corre?.... Al fons comença a intuïr-se un tímid sol que atrapat per la boira sembla no tenir sortida.
 
Últim km. Després d'una divertida i entretinguda baixada, aconsegueixo atrapar al corredor de davant. El miro, em mira, el passo i em passa....el segueixo, el torno a pasar... Això sembla el joc del gat i la rata. Darrera baixada asfaltada pels carrers de Moià. Apreto punys, tanco ulls i arribo a meta amb uns bons 58'!  Molt satisfet pel resultat obtingut i sobretot per les sensacions. Sembla que poc a poc tornem a donar guerra. Poc després arriba el meu company qui també fa una gran cursa.
 
Un tall de coca, xocolata calenta, caldo aneto i visita inesperada dels meus tiets!.Bona combinació per posar fi a una cursa diferent, una cursa ràpida però amb un ambient inmillorable.
 
Des d'aquí vull donar molts ànims al company d'equip Juan qui el van agredir. Recuperate pronto crak!!;)