miércoles, 22 de febrero de 2012

Crònica 1a edició Campdevànol 15km

Cursa gèlida la que es va celebrar el diumenge 19 a Campdevànol. Tot i així, els -3º que marcava el termòmetre del cotxe no van impedir donar el tret de sortida a la primera edició d'aquesta cursa de 15'5km tots per muntanya on van participar un total de 115 corredors de totes les edats. La cursa va sortir puntual i ràpidament es va formar el primer grup de corredors més forts i experimentats que suposadament lluitarien per les primeres places. Jo em vaig mantenir a redere a un ritme constant i sense afluixar juntament amb un grup de cinc o sis corredors que m'ajudaven a no despenjar-me i aguantar les fortes pujades que hi havien als primers kilòmetres de cursa. Del kilòmetre 1 fins el 7 va ser tot  pujada, corriols i més corriols que et feien passar per uns paratges fàntastics i inolvidables fins arribar a la ermita de Sant Pere d'Auria, situada en un prat tot gebrat i gelat on encara es podian observar restes de clapes de neu que es conservaven als llocs més obacs. A partir d'aquí, el paissatge va canviar, dels corriols als prats i camps gebrats. Aquí va ser on vaig quedar-me sol com un mussol i vaig anar tirant com podia. Les pujades no eren massa fortes però les baixades eren molt perilloses i tècniques, tant perilloses que en una d'aquestes vaig anar avall. Per sort ja faltava molt poc per arribar a meta. Em feia mal a tot arreu i la mà esquerre em sortia sang sense parar. Nomès volia arribar a meta aviat. Ja no em notava les cames, estava tant cansat que no va ser fins a l'hospital de Campdevànol que em vaig donar compte que m'havia fet un fort trau a la mà esquerre i em van haver de posar sis punts.
Per la meva opinió va ser una de les millors curses que he corregut mai ja sigui per el paissatge i l'entorn on es corra com les sensacions que n'extreus després d'haver finalitzat en una bona posició. Al final 37è de 115 i l'any que bé intentaré repetir i intentar no caure'm! Ara a descansar i a oblidar-se un temps de les curses. La trompada que m'he fet, m'ha fet descartar la cursa del pic de l'àliga que tenia lloc a Canyelles. Així doncs, la propera serà la Cursa del Margalló que es celebrarà a Olivella el 18 de Març! Com no també per muntanya. Fins aviat!!!

lunes, 6 de febrero de 2012

45 Cros Sant Pau 2012

Dia fred i serè el que es respirava al nucli de Sant Pere de Ribes, poble situat a la comarca del Garraf. El diumenge 5 de febrer tenia lloc el 45è cros de Sant Pau en el qual es pujava i es baixava  el cim del Montgrós, una de les muntanyes més elevades de Sant Pere. ( 359,2m)
Era el 2n any que corria en aquest cros. Cada any es pot observar com hi ha més gent que  s'inicia i participa tot  gaudint d'aquest esport tant fantàstic i sà com són les curses de muntanya.
El meu objectiu principal era intentar fer marca personal i intentar quedar en una satisfactòria posició.
La cursa es presentava marcada per el fred intens combinant amb alguns cops forts de vent que t'incrementaven a la mateixa vegada la sensació de fredor. Els pocs més de 250 atletes ja estavem sitauats a la línia de sortida.
La cursa va començar mitja hora més trad a causa de l'increment sobtat del nombre de participants que volien prendre part d'aquest cros. Ni jo ni l'organització ens ho esperavem.

 Vaig començar un pèl ràpid per tal de situar-me en un bon lloc per poder enfilar la forta pujada en bones condicions però tot conservador ja que era una pujada força dura i feixuga en el qual el cocu era el que manava. La pujada se'm va fer eterna, veia les antenes del Montgrós i no arribava mai. Vaig haver de caminar algun tros a causa del cansament que ja portava acumulat, però de seguida em vaig adonar que el que havia de ser un petit troç caminant per tal de recueprar forçes es  va convertir en minuts caminant. De sobte veig que la primera dona em passa, i penso, no puc fallar, haig de continuar corrent costi el que costi. Torno a córrer intentant seguir la primera noia i sense adonarme'n arribo a dalt de tot. Com l'any passat, no vaig  tenir temps d'observar les magnífiques vistes que es veuen des de dalt del cim. Neccessito aigua, veig l'avituallament. Agafo una empolla d'aigua. Merda, esta gelada! No em venen ganes de veure, tan sols un glop i llestos, en be una forta i llarga baixada i no puc permetre que m'agafi qualsevol flato. La baixada no corro, volo! els arbres em passen com llamps, la gent m'anima i em creixo a la mateixa vegada que incremento les passes i la velocitat. Avanço la primera noia i seguidament vaig a la caça d'un parell de corredors que tenia a davant a uns 200 metres de distància. Em noto bé, les cames em tornen a respondre perfectament  i no baixo el ritme. M'enganxo a ells i em deixo portar. Començen els fregs a fregs, ara t'avanço jo, ara tu, ara ell i així successivament fins arribar a les vinyes. Miro el crono, 1hora justa. Un dels dos corredors fa un canvi de ritme  i se'n va com un coet. Em decideixo a intentar perseguir-lo però les forçes ja no són com las que eran avans i decideixo ajuntar-me altre cop a l'altre corredor. Veig Sant Pere, ara em toca a mi! trec les forçes d'on puc i faig un fort canvi de ritme. Encaro els últims metres de cursa sol com un mussol. Les cames ja no poden més, cada cop vaig més lent. Veig l'arribada! Miro enrere, s'em acosten. Apreto les dents, apreto les mans, tanco els ulls, no puc més. Sentu el caliu i els crits de la gent, ja sóc a meta. Miro al rellotge tot satisfet per veure el temps que he fet tot  esbufegant i tossint sense parar. M'entren ganes de vomitar. Em faliciten alguns corredors per la cursa que he fet. Estic content, miro el rellotge i.... 1h 08min ( 5min menys que l'any passat). Un altre cop objectiu aconseguit, ara ha esperar la classificació!

Ja tinc ganes de tornar a competir, de tornar a córrer i sentir el patiment i sobretot donar més guerra! La próxima serà a Campdevanol (Ripollès) Plogui, nevi, faci fred, faci calor, res em pararà! Salut i km!