Benvinguts a tots altre cop! Comença
una nova temporada atapeïda de novetats, noves curses, nous èxits i
moltes sorpreses més.
Aquest diumenge a les 9 del matí a
tingut lloc la segona edició de la Cursa Puig de la Tiula 0'12 al
municipi de Cubelles coincidint amb la festa de la verema del mateix.
M'havia estat entrenant força per aquesta cursa i això es notava
tant físicament com psicològicament. Els darrers entrenaments tant
pel Pirineu com pel Parc Natural del Garraf, m'havien donat força
confiança en mi mateix i també un plus d'optimisme sempre pensant
dintre de les meves possibilitats jejej.
La cursa transcorria per un traçat de
13km aproximadament en plena zona boscosa on s'hi amagaven diverses
pujades trencadores i un parell de baixades pedregoses i de fort
vertigen, de certa dificultat.
La sortida va ser puntual com sol ser
habitual en els curses de muntanya. Els primers quilòmetres han
estat força ràpids ja que no tenien gaire dificultat i el desnivell
era casi nul. Ja en el km 3 les coses canvien ràpidament. Ja no
m'avança ningú més i entro en ple corriol amb una notable pendent
que et fa ja suar la cansalada. Ja pel km 5, el camí comença a
descendir i a ser força més tècnic del que ho era abans. Passo per
una tartera curta però divertida i molt tècnica que em fa estar al
"loro"en tot moment i continuo ràpidament per un corriol
amb algun que altre tobogan. Aquí aprofito per enganxar-me a un
altre corredor que com jo perd temps baixant.... Accelerem el ritme
considerablement fins a atrapar els de davant. M'acosto ja a la
segona forta però curta pujada.
Em trobo ja a més de la meitat de la
cursa, les cames comencen a defallir mentre la calor i la xafogor
pròpia del més de Setembre, s'incrementa a mesura que passen els
quilòmetres. Derrere es queda una de les novetats d'aquest nou
traçat, una forta i llarga baixada de ple vertigen!! Grans rocs i
pedres escampats sense recolzament combinades amb parets llises de
forta pendent.
Estic ja a la tercera i última pujada.
Queda poc per finalitzar la cursa i toca treure forces d'on es pot,la
primera noia m'està apunt d'atrapar.
Km 10, ja tot es baixada, em noto bé i
decideixo incrementar el ritme. Tot i això ja no serveix de res, el
de davant el tinc molt lluny i el de darrere ni el veig. Passen els
quilòmetres i amb la mateixa tònica. Ara tan sols queda aguantar el
ritme i arribar sigui com sigui a meta. Observo al fons entre vinyes
un cartell, últim quilòmetre! Per fi, m'acompanya la primera noia
cubellenca i per cert del Club Natació Sitges, Tere Aguiló. Ja veig
la meta! Entro amb un crono d'1h 12m 58s ocupant la 47na posició
d'un total de 200 participants.
Estic força satisfet,Tot i així crec que podia haver-ho
fet millor però me'n vaig d'aquesta cursa aprenent una cosa molt
important que ha de saber tot esportista, si es vol estar al davant
s'ha d'entrenar i deixar-se d'històries, no hi ha secret, o
s'entrena o s'entrena.
Ahh, també cal felicitar tant a l' organització que com l'any passat han estat impacables com al sitgetà Dani Serra, atleta que ha entrat en segona posició! Enharabona megacrak!!;)
Bé gent!, em despedeixo de vosaltres
amb una frase que sempre recordaré, espero que continueu seguint-me
ja que ben aviat podreu llegir la següent crònica! Salut i km!!!;))
No es tracta de ser el més ràpid, de
ser el mé gran o de ser el més fort. Es tracta de ser nosaltres
mateixos.
Bona cursa Didac!
ResponderEliminarMoltes gràcies!!:))
ResponderEliminar